dijous, 25 de febrer de 2021

Exposició LA MUDA, de Josep Piñol i Greta Díaz

L'exposició de fotografies La Muda recull una part del projecte que s'ha gestat durant un any i mig a La Warhol, un magatzem agrícola ubicat als afores de Tivenys (Baix Ebre) reconvertit en espai creatiu dels artistes audiovisuals Josep Piñol i Greta Díaz. Entre escenaris teatrals i plens de detall, han recreat mons fantàstics i fascinants que són el teló de fons de les seves sessions fotogràfiques amb persones anònimes, però també rellevants per a la cultura del nostre país. Pels seus sets hi han passat actors i actrius, cantants, models, publicistes o ballarins com Roberto Olivan, Darko Peric, Sílvia Pérez Cruz, Alizé Barange, Toni Segarra, Lluís Martínez, Ana Rujas, Itziar Castro, Belén Fabra i Aida Folch. "Aquests models són un fil conductor a través del qual Josep Piñol i Greta Díaz expressen els seus sentiments, sense censura, sempre mostrant les preocupacions, les pors i les alegries que han viscut durant un any i mig de treball", apunta Aida Boix, directora de Lo Pati – Centre d'Art de les Terres de l'Ebre i comissària de l'exposició.

Una exposició multisensorial
L'exposició es podrà veure del 27 de febrer i fins al 25 d'abril. El visitant no hi trobarà una exposició fotogràfica convencional, perquè La Muda va més enllà d'una mostra de retrats de gran format. Els artistes han treballat una cuidada posada en escena de les fotografies que inclou recreacions escenogràfiques complementàries. A més, el procés creatiu de La Muda ha estat enregistrat pel documentalista Quim Melchor, que mostrarà una part del seu treball a la mateixa sala. Tot plegat convertirà la sala d'exposicions en un espai d'experimentació multisensorial.

Presentació virtual de la XXVI Fira de l’Oli i V de la Garrofa de Jesús

L'E.M.D. de Jesús no podrà dur a terme la tradicional Fira de l'Oli tal i com estàvem acostumats a causa de la crisi de la pandèmia del Covid-19. Però els jesusencs no s'han volgut perdre la cita i, és per això, que no han volgut deixar perdre l'esperit de la fira i han decidit acollir-se a la plataforma digital d'Expo Gestió que s'encarrega d'organitzar fires virtuals arreu de Catalunya.

Així ho van anunciar, ahir a la tarda, l'alcalde de Jesús, Víctor Ferrando, i el responsable d'Expo Gestió, Jordi Beumala.

Beumala va explicar que a la web s'intenta traslladar tot el que es trobaria disponible a la fira presencial amb la diferència que es podrà entrar a veure-ho durant les 24h del dia.

Tot i que el portal no estarà visible per al públic fins dissabte, el dia habitual d'inauguració de la mostra, ahir van fer un passi especial per a la premsa. Ens van ensenyar el web a on, en primer lloc, apareixen les salutacions de l'alcalde de l'E.M.D., el nou president de la fira, Josep Ramon Vallès, en substitució de Pere Panisello, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i l'inaugurador de la mostra, el mossèn de la parròquia, Mn. Paco Vives.

En aquest sentit, al segon apartat de la web hi apareix l'Àgora de l'oli, l'espai on es poden visualitzar totes les ampolles participants al concurs de millor oli de l'any i també es poden consultar les fitxes tècniques de cadascuna que abans es trobaven exposades al pavelló. Enguany se n'han presentat un total de 42, essent-ne 24 procedents del Baix Ebre o del Montsià. El guanyador es donarà a conèixer la tarda de dijous i, d'altra banda, vinculat amb el concurs de Tast d'Olis, cal destacar que en aquesta ocasió se sortejarà un lot amb totes les ampolles d'oli entre els participants. Per entrar al sorteig es pot fer mitjançant la compra d'un tiquet pel preu de 5€ als establiments del municipi i de Tortosa que estan adscrits al Projecte Emma. I és que els diners que es recaptin amb el sorteig seran en benefici del Projecte Emma, que lluita per millorar la investigació en contra del càncer de mama.

D'altra banda, a la web també s'hi podran trobar les activitats habituals de caire festiu. Aquest és el cas del concert de la Banda Manel Martínez i Solà, la Batukada de les Colles de Grallers dels Països Catalans, l'exposició de bonsais, l'exposició d'estris del camp, l'exposició de maquetes de molins d'oli de Pepe Bort o els participants del concurs de pintura. Tots ells han gravat vídeos o realitzat galeries fotogràfiques per a l'ocasió perquè tothom pugui veure-ho on-line.

A més, a la web també hi haurà l'apartat de la mostra gastronòmica on els visitants podran recordar els plats que els diferents restaurants de Jesús i de Tortosa feien expressament per a la fira i que sempre exposaven, acompanyats de la recepta, al bell mig de la Pèrgola. En aquest nou format, els xefs han gravat un vídeo elaborant la recepta i així tots aquells que ho desitgin podran repetir a casa seva els seus plats.

Per últim, la web té un altre darrer apartat, el dels expositors, on hi surten els habituals participants de la fira amb una carta de presentació i l'enllaç a la seva web on els visitants poden fer-hi comandes. Hi trobem una vintena d'expositors.

Beumala va afegir també que "Fires Virtuals disposa d'un canal de YouTube on es poden veure des de la llista de reproducció tots els vídeos de cadascuna de les mostres que programem". I és que, entre els vídeos, encara fan falta els de les xerrades temàtiques que s'impartiran a través de la plataforma de Zoom al llarg dels dies de la fira. Tal i com va exposar el president de la fira, Josep Ramon Vallès, "la primera xerrada que es farà està organitzada per part de la Cambra de Comerç de Tortosa i tractarà sobre la llotja de preus i el pes de l'oli i anirà a càrrec del president d'Olis Borges, Ramon Pont Amenós", mentre que l'altra ponència "pretén donar un impuls a les escoles agràries del Departament d'Agricultura que hi ha a Gandesa i a Amposta i serà a càrrec d'un exalumne que en farà una demostració pràctica". A més, també hi haurà el tradicional cicle de xerrades Daniel Mangrané.

Per la seva banda, l'alcalde de Jesús, Víctor Ferrando, va dir que "una fira virtual té moltes limitacions però, en temps de pandèmia, abans que no fer res, això permetrà que el nom del nostre poble arribi molt més lluny del que ho feia abans". Ferrando també ha aprofitat l'ocasió per anunciar que el president d'honor del jurat del Concurs de Tasts d'Olis serà Jordi Curto, el cuiner de les paelles i de l'estofat de les festes majors.

Va intervenir també el representant de les Empreses Innovadores de la Garrofa (EiG), Josep Borràs, per explicar que "aquest ha estat un bon any per a la garrofa, ja que, ha estat reconeguda econòmicament a favor dels pagesos per part de la comissió organitzadora" i anuncià que tenien pensat fer un concurs fotogràfic de garrofers, però que l'aplaçaran el temps per participar-hi fins el 15 d'octubre amb la intenció de donar a conèixer el guanyador de cara al certamen firal de l'any vinent.

Finalment, des de l'organització de la Fira de l'Oli, es va voler tenir un sentit record per a Jaume Roé i Arasa, qui fou el veterà president de la cooperativa d'oli de Santa Bàrbara, La Sénia i Freginals, president de la D.O. d'oli d'oliva verge extra del Baix Ebre i del Montsià, Montebre, i que va deixar-nos el passat 9 de febrer després de sofrir una llarga malaltia.



Jesús (Tortosa), Terres de l'Ebre, 24 de febrer de 2021


Redactat per: Irene López

Supressió de barreres arquitectòniques i renovació de la senyalització a Tortosa

  L'Ajuntament de Tortosa està duent a terme obres d'arranjament a diverses voreres del centre per situar els passos de vianants a cota zero. D'esta manera, se suprimeixen les barreres arquitectòniques existents en fins a 53 punts de carrers com els de Cervantes, Despuig, Teodor Gonzalez, Argentina, plaça Emili Sanz o carrer de la Parra. A més a més, els treballs contemplen la instal·lació de franges de paviment pododàctil, que permeten les persones invidents identificar la presència d'un pas per a vianants. Estes obres formen part del paquet d'actuacions empreses per l'Ajuntament dins del pla de millora de la via pública al conjunt de la ciutat. Entre les accions que s'hi inclouen també hi ha la renovació de l'asfaltatge que s'ha fet en les últimes setmanes a carrers com els de Despuig, Argentina, Joan d'Aldana i Esplanetes, així com l'avinguda de Remolins, entre d'altres. Estes mesures han anat acompanyades de la renovació de la senyalització viària, que no només ha actuat sobre els carrers asfaltats sinó que s'ha ampliat al conjunt del centre. D'esta manera, s'han repintat més de setanta passos de vianants, amb un tipus de pintura antilliscant; també s'han fet senyalitzacions viàries en més de 2.000 metres lineals, i s'ha renovat la senyalització dels estacionaments per a discapacitats a tot l'entorn, uns treballs que han permès afegir dos nous aparcaments al davant de l'estació de ferrocarril. Al llarg de les pròximes setmanes també es renovarà la senyalització vertical a tot l'entorn. En total, tots els treballs suposen una inversió de més de 203.000 euros. L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha subratllat que estes obres "s'inscriuen en la important acció que venim fent de millora a la via pública" i que seguiran durant els pròxims mesos en altres punts de la ciutat amb l'objectiu de "seguir fent una ciutat més amable per a totes les persones", ha apuntat l'alcaldessa.  

dimecres, 24 de febrer de 2021

Tortosa atorga llicència per a retirar el monument

L'Ajuntament de Tortosa ha aprovat la llicència d'obres demanada pel departament de Justícia de la Generalitat per a poder dur a terme el projecte de desmuntatge del monument situat a la llera del riu al seu pas per la ciutat. La concessió s'ha fet este dimecres, el mateix dia que el departament de Justícia ha donat resposta al requeriment de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. No es podia tramitar abans ja que el departament de Justícia no havia respost fins avui a les 16.02 h als requeriments de la CHE i de l'ACA (s'adjunta registre d'entrada a l'Ajuntament). El permís d'obres incorpora com a condició necessària que el sol·licitant haja obtingut la prèvia i preceptiva autorització de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i de l'Agència Catalana de l'Aigua, tant pel que fa a l'ocupació del domini públic hidràulic com pel que fa a les possibles condicions generals i particulars que establisca l'informe en relació a l'execució de l'obra. L'informe de la CHE dictamina que "al respecto de la pila sobre la que se erige el monumento, el proyecto deberá contemplar su retirada, salvo que se contemple su reutilización como elemento de una infraestructura de paso". En este sentit, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha demanat en diverses ocasions al govern de la Generalitat que el projecte de retirada vaja acompanyat de la construcció d'una passarel·la per a vianants que connecte el barri de Ferreries amb el centre històric. Així li va traslladar en persona al vicepresident Pere Aragonès, i a la consellera de Justícia, Esther Capella, aprofitant la seua visita a Tortosa el 20 de novembre passat. De la mateixa manera, també ho ha sol·licitat per escrit al govern de la Generalitat, amb respectives cartes on demana que es fixe com a prioritat "el restabliment de l'origen de la pilastra que sosté el monument i que la guerra va destruir: un pas per als ciutadans". La junta de govern local per la qual s'ha atorgat la llicència ha tingut lloc abans de conèixer l'existència de la carta de la consellera de Justícia, filtrada als mitjans de comunicació. En relació a esta carta, no consta que l'Ajuntament de Tortosa haja rebut cap carta. Per este motiu, l'alcaldessa ha lamentat les formes emprades per la consellera: "entenem que esta manera d'actuar no forma part de la lleialtat institucional que cal tindre sempre entre administracions. La consellera m'ha tingut sempre a la seua disposició i, de fet, s'ha posat en contacte amb mi en diverses ocasions, i si m'hagués trucat, que és el que correspondria, hauria sabut que no s'atorgava la llicència per manca de diligència del departament, ja que fins a avui no han respost els requeriments de la Confederació Hidrogràfica. Un cop han respost els requeriments fets per altres organismes, aliens a l'Ajuntmament de Tortosa, la CHE i l'ACA, l'Ajuntament de Tortosa ha pogut concedir la llicència de manera immediata", ha conclòs l'alcaldessa. 

dilluns, 22 de febrer de 2021

Renovació de l'enllumenat del polígon Baix Ebre Tortosa

L'Ajuntament de Tortosa està duent a terme la renovació de l'enllumenat al polígon industrial Baix Ebre. Una actuació que suposa la substitució de fins a 150 lluminàries antigues, de tecnologia de vapor de sodi, per nous elements de tecnologia LED. Els treballs permetran no només canviar la tonalitat taronja dels antics fanals per una llum més clara, sinó que també comportarà un estalvi energètic i econòmic, al mateix temps que se'n millora l'eficiència. A més a més, suposaran la reducció de les emissions de CO2 ja que es redueix la potència i el consum. Juntament amb la substitució de la part aèria dels bàculs, l'actuació també preveu la renovació de les línies elèctriques soterrades, que en alguns punts presenten deficiències importants que afecten el subministrament, especialment en situacions de pluges. L'actuació que ara s'està desenvolupant se centra en els dos carrers que configuren els principals eixos de circulació al polígon i que connecten amb la C-42: al carrer A i a l'avinguda del Japó. El cost en esta primera actuació ascendeix a 102.852 euros, entre el material elèctric i la millora de les línies soterrades. La previsió és que els treballs continuen en actuacions posteriors al llarg dels pròxims mesos fins a completar la resta de carrers del polígon industrial Baix Ebre. Este matí, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, acompanyada del regidor de Serveis, Domingo Tomàs, i del president de l'Associació d'Empresaris del Polígon Baix Ebre, Marco Subirats, han visitat l'actuació sobre el terreny. Roigé ha explicat que l'Ajuntament s'havia compromès amb l'Associació d'Empresaris que actuarien al polígon en diversos aspectes, i que el de l'enllumenat era un dels més necessaris ateses les deficiències que presentava la instal·lació subterrània. Roigé ha apuntat que les actuacions previstes durant el 2021 també preveuen la substitució de l'enllumenat antic per la tecnologia LED a altres punts de la ciutat, com per exemple a l'actuació que s'iniciarà durant les pròximes setmanes a la zona de Vora Parc, que també preveu la renovació de les lluminàries. 

El Parc Natural del Delta de l'Ebre registra enguany poc més de 176.000 aus aquàtiques hivernals, la xifra més baixa dels últims anys

El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha enllestit l'últim cens hivernal d'aus aquàtiques, elaborat el passat mes de gener amb el suport del Cos d'Agents Rurals, i amb la participació de 23 persones en total.  A diferència d'altres anys, la pandèmia de la COVID-19 ha obligat a limitar la participació de persones voluntàries. Una altra particularitat és que el pas del temporal Filomena, del 6 a l'11 de gener, no ha acabat afectant de manera significativa els resultats, atès que el cens es va dur a terme durant pràcticament tot el mes, del 4 al 21 de gener.

 
El recompte hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre s'integra dins del global que la Generalitat coordina per a tot el territori català i que, a banda del delta de l'Ebre inclou dades de prop 200 localitats a gairebé totes les comarques catalanes. Aquestes dades es coordinen amb la resta de les de l'Estat i formen part de l'International Waterbird Census (IWC), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d'ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l'estat de conservació d'aquestes espècies i, també a escala local, avaluar la capacitat d'acollida d'aquest espai natural, que constitueix la principal zona humida de Catalunya i de les més importants del sud d'Europa. Un recompte d'aquesta magnitud comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d'espècies i d'hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies i aiguamolls) com per les grans concentracions d'ocells presents.

 
Els ànecs, els més presents

 
El cens del Delta de l'Ebre ha registrat enguany 176.089 ocells aquàtics de 92 espècies, enfront dels 233.170 exemplars de l'any anterior. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (66.930 exemplars, que representa el 38% del total). Sobretot s'ha detectat l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) (33.132 exemplars), l'ànec cullerot (Spatula clypeata) (12.725 exemplars) i el xarxet comú (A. crecca) (11.143 exemplars). Globalment, aquest grup ha mostrat un valor molt inferior (-44%) en comparació amb la mitjana del període de referència (2005 – 2010), moment en el qual la inundació hivernal dels arrossars era màxima. La gran majoria d'espècies han presentat contingents hivernals molt per sota de la mitjana: és el cas de l'ànec cuallarg (A. acuta) (-85%), el xibec (Netta rufina) (-79%), l'ànec xiulador (Mareca penelope) (-60%), el xarxet comú (-55%), l'ànec collverd (-42%) i ànec cullerot  (-31%). La fotja vulgar (Fulica atra), per la seva banda, amb 15.964 exemplars, ha presentat un valor força baix (-44%), molt allunyat de les 30.000 – 40.000 que es van registrar entre 2010 i 2017.

 
No obstant això, altres espècies com l'ànec blanc (Tadorna tadorna) han mostrat valors significativament per sobre d'aquesta mitjana (+63%), amb un màxim absolut de tot el registre històric (2.203 exemplars).

 
Es tracta de fluctuacions que requereixen d'una anàlisi a mig i llarg termini i una contextualització en l'àmbit català i europeu per determinar els efectes de factors com el canvi climàtic o de factors locals com ara la disminució de la superfície d'arrossars inundats al delta de l'Ebre.
                 

58.517 exemplars d'aus limícoles

 Els limícoles constitueixen el segon grup d'ocells aquàtics millor representat, amb 58.517 exemplars (el 33,2% del total). En termes generals, la població global durant aquest hivern ha estat lleugerament inferior (-9%) en comparació amb el nivell de referència. Malgrat tot, una anàlisi més detallada també mostra una gran variabilitat entre espècies. La majoria dels que mostren una marcada preferència pels aiguamolls naturals han presentat valors normals o molt alts, com ara el territ variant (Calidris alpina) (37.247 exemplars, +37%), o el bec d'alena (Recurvirostra avosetta) (3.285 exemplars, +192%), mentre que les més dependents dels arrossars inundats han mostrat decrements molt significatius, com ara la fredeluga (Vanellus vanellus) (-74%) o la daurada grossa (Pluvialis apricaria) (-62%), fets que es repeteixen en els darrers anys.

La població d'ardeids (5.762 exemplars) ha presentat la segona baixada més significativa (un 56% per sota del nivell de referència), després de xatracs i fumarells (-62%). La disminució ha afectat especialment les espècies més abundants a l'hivern, com l'esplugabous (Bubulcus ibis) (-77%), el martinet blanc (Egretta garzetta) (-72%) i el bernat pescaire (Ardea cinerea) (-58%).

D'altra banda, destaquen les xifres significativament baixes de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), amb només 1.909 exemplars (-49% en relació al nivell de referència), d'acord amb la tònica que es ve registrant al conjunt català els darrers anys i, en sentit contrari, els valors extraordinàriament alts de capó reial (Plegadis falcinellus) (9.630 exemplars), i de flamenc (Phoenicopterus roseus) (14.416 exemplars).

Els arrossars secs no atrauen

 L'assecament hivernal dels arrossars constitueix una mesura de lluita contra el cargol poma. Es va implementar el 2011 al delta de l'Ebre, i ha comportat la pèrdua de la inundació hivernal com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (PDR) del període 2014 – 2020. Enguany, la superfície inundada d'arrossars ha assolit solament el 31,4% i ha fluctuat entre el 15,5 i el 47,5% en el període 2016-2020.

 Les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre suposen un bon indicador sobre la pèrdua de la capacitat d'acollida que ha patit el delta de l'Ebre, com a zona humida, en aquests darrers anys i per extensió del seu impacte sobre l'avifauna hivernal catalana en tant que principal zona d'acollida d'aquestes espècies al país. La sèrie temporal de dades entre el període d'inundació generalitzada (2005 – 2010) i el període amb limitacions de la inundació (2011 – 2021) comença a ser suficientment perllongada com per a analitzar les conseqüències d'aquest canvi agronòmic.

 La diferència entre els valors globals (incloent-hi totes les espècies) dels dos períodes és molt petita (+2%), la qual cosa podria fer pensar que els canvis han estat poc significatius. No obstant això, els valors actuals s'allunyen força dels màxims històrics (amb més de 300.000 ocells) que s'assolien quan s'inundava la pràctica totalitat de la superfície d'arrossars.

Les diferències són força evidents si es consideren per separat els valors d'aquelles espècies que empren els arrossars inundats com a hàbitat gairebé exclusiu d'hivernada dels d'aquelles espècies que trien preferentment hàbitats naturals. Així, espècies altament dependents d'aiguamolls salobres o salins, com l'ànec blanc (Tadorna tadorna), el flamenc (Phoenicopterus roseus), el territ variant (Calidris alpina) i el bec d'alena (Recurvirostra avosetta), han experimentat creixements molt significatius (+20-125%). Per contra, aquelles espècies que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d'alimentació han patit davallades ràpides de gran magnitud, com ara l'esplugabous (Bubulcus ibis) (-55%), el martinet blanc (Egretta garzetta) (-52%), la daurada grossa (Pluvialis apricaria) (-39%) i la fredeluga (Vanellus vanellus) (-33%).

Des d'una perspectiva global i a llarg termini, la disminució significativa de la superfície inundada d'arrossars a l'hivern produirà una minva significativa de la capacitat d'acollida del delta de l'Ebre, la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània occidental, i per extensió al paper de Catalunya com a indret d'hivernada d'aquestes espècies.

Algunes d'aquestes espècies són tradicionalment considerades com a cinegètiques i altres (daurada grossa, martinet blanc, valona) han estat declarades elements de conservació en l'àmbit de la xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable. També existeix, en el marc de l'Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics (AEWA) derivat del Conveni de Bonn, un compromís de conservar les poblacions d'ocells aquàtics migratoris.

dissabte, 20 de febrer de 2021

Quico el Célio inaugura la Capital de la Cultura Catalana des de l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa

Ahir al vespre, el Teatre-Auditori Felip Pedrell va acollir l'acte inaugural de la Capital de la Cultura Catalana en motiu de la commemoració en el dia del 180è aniversari del naixement de Pedrell. L'acte s'hauria haver celebrat el mes passat, però la greu situació de la pandèmia del Covid-19 no ho va fer possible. Així doncs, s'ha fet amb un aforament limitat i d'accés per invitació dels principals actors del món de la cultura de Tortosa i els qui no han pogut assistir ho han fet a través del canal de YouTube de l'Ajuntament de Tortosa, des d'on s'ha retransmès tot l'acte en streaming.

La recepció de les autoritats s'ha celebrat al hall de l'Auditori on s'hi ha aplegat dues de les tres parelles de gegants de la ciutat i la cucafera petita. Després de les fotografies institucionals, s'ha iniciat l'acte inaugural amb la presentació dels diferents vídeos que s'emetran a les xarxes socials per tal de promocionar la capitalitat cultural al llarg de tot l'any i ajudar així també a la seva difusió turística, malgrat ara no estigui permesa la mobilitat intercomarcal.

El regidor de cultura, Enric Roig, ha estat el primer de començar els parlaments i ho ha fet d'una manera original tot citant una de les parts més conegudes de Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, concretament el paràgraf en què Lucio es pregunta "Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tingui Tortosa?". Roig ha destacat també que "la cultura i el llegat de Tortosa, dels seus barris i els seus pobles, configuren un territori amb una idiosincràsia pròpia que el vertebra a tot arreu" i que "la cultura és festa, és paraula, és expressió artística, és menjar, és expressió corporal i visual, és treball, és espai públic, habitar el medi i creença".

Tot citant Zoraida Burgos, Gerard Vergés o Frederic Mauri ha recordat que "la cultura que vivim centrarà l'atenció de tota Catalunya posant en valor el nostre patrimoni i costums i els personatges que han fet que la nostra cultura sigui universal". Roig ha dirigit unes paraules d'agraïment i de reconeixement al personal sanitari i a tots els representants del sector cultural afectat per la pandèmia i ha reivindicat l'aposta de l'Ajuntament per la cultura.

Per la seva banda, el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Quim Nin, ha citat Vicenç Vives dient que deia que "els catalans som fruit de diversos debats" un fet que ha ressaltat que "també és aplicable a Tortosa, on la cultura és una dimensió que produeix valors, que ajuda a la cohesió social i que té un marc de convivència". Per dir que "un país de debò és aquell que al costat sempre hi posa la cultura" i que "en un moment en què reivindiquem la llibertat d'expressió, què millor que celebrar-ho amb la cultura on tothom pugui dir el que li sembli i sense tenir conseqüències", en relació a l'empresonament recent del raper Pablo Hasél.

El president de la Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha explicat que "és la 18ª vegada que posem en marxa una capital de la cultura catalana, on es va fer el 1996 per primer cop a Banyoles i el 2006 a Amposta" i que "la capital de la cultura catalana té la singularitat de ser l'única que s'adreça a un territori diferent lingüísticament i culturalment". Finalment, a felicitat l'alcaldessa, el regidor i el comissari de la CCC per la voluntat, esforç i determinació.

El representant de la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya, Lluís Baulena, ha felicitat l'organització i ha dit que "la Capital de la Cultura Catalana és un model d'èxit que facilita la creació de xarxes i de projectes de col·laboració entre diferents agents" i que "Tortosa podrà mostrar amb orgull tot el seu patrimoni cultural, que també ens fem nostre".

En el seu torn, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha expressat la seva voluntat perquè "la Capital de la Cultura serveixi per recordar tots els tortosins il·lustres, així com tot el patrimoni del qual disposa la ciutat, per potenciar-los i donar-los a conèixer arreu dels Països Catalans i, a la vegada, mostrar el talent que tenim que és molt i divers" i ha felicitat també la colla gegantera de Tortosa perquè enguany el municipi serà també capital gegantera.

Sobre la situació derivada del Covid-19, Roigé ha referit que "no ens pensàvem que tindríem un 2021 marcat per la pandèmia que ens està fent molt difícil fer tot allò que havíem pensat, programat i treballat. Però, malgrat les dificultats, el nostre compromís és total i volem mostrar allò que som, allò que ens singularitza i que ens defineix com a ciutat".

Per acabar donant les gràcies a tot l'equip del departament de cultura, de turisme, al regidor de cultura, a l'exalcalde, Ferran Bel, i a l'exregidor de cultura, Ximo Martorell, que es reincorporà ahir a la seva activitat municipal, després d'haver passat uns mesos complicats i de superar el coronavirus.

A l'acte també hi ha assistit l'alcalde de El Vendrell, Kenneth Martínez, ja que fou l'anterior municipi que va tenir l'honor de ser capital de la cultura.

"Tortosa", aquest és el nom del nou himne tortosí que han composat expressament per a la CCC. La lletra és d'Arturo Gaya, l'arranjament musical ha estat a càrrec de Jordi Fusté i de Josep Lanau, mentre que el director de la Banda Municipal, Juanjo Grau, l'ha arranjat per a la Banda i Josep Ollé l'ha adaptat per a les corals. Des de l'escenari, el grup de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha interpretat l'himne. A continuació, també ha actuat el quartet Accent Ensemble de l'Escola d'Arts de Cecília Aymí, l'obra de teatre "Un poc de Moreira", de l'Escola Municipal de Teatre, la coreògrafa i ballarina, Marta Viladrich i el pianista, Manel Miró, i la formació Local, una barreja de rap i flamenc que ha comptat amb la participació de joves talents i de veterans dels escenaris com Los Gitanets. Per acabar tots plegats a l'escenari cantant el nou himne en una versió grupal que ha donat per inaugurada la Capital de la Cultura Catalana.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 19 de febrer de 2021-02-20

Redactat per: Irene López



Òmnium reclama l’amnistia per totes les persones represaliades de lesTerres de l’Ebre


Òmnium Cultural ha organitzat aquest dissabte una nova recollida de signatures per l'amnistia. L'acció, que ha tingut lloc a un centenar de punts d'arreu del país, ha comptat amb la participació de persones represaliades per l'Estat espanyol per exercir llibertats i drets fonamentals.

A Amposta, Òmnium Cultural ha fet un acte on ha convocat algunes de les persones represaliades per l'Estat espanyol de la comarca. Entre ells s'ha comptat amb la participació de Josep Caparrós, Paco Gas, Albert, Sam Argento, Rai López i Ricard Caballé. A primera hora també s'ha desplegat una gran pancarta des del pont d'Amposta.

La presidenta d'Òmnium Terres de l'Ebre ha afirmat, citant el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que "tenim molt clar que la fi de la repressió mai no vindrà de renúncies, ni de penediments, ni de reformes parcials del codi penal, ni d'indults, com intenta fer-nos creure el govern de l'Estat espanyol. L'amnistia és l'única possibilitat real per a l'inici de la negociació democràtica i és l'única via que abraça el conjunt dels represaliats". A més, davant de les persones represaliades que han participat en l'acte ha recordat que "no deixarem mai soles les més de 2.850 persones represaliades. És per tots vosaltres que reclamem l'amnistia, pels presos polítics i els exiliats, però també per totes les persones anònimes que s'hi han deixat la pell defensant i exercint els drets i les llibertats".


Òmnium Cultural dona un nou impuls aquest cap de setmana a la recollida massiva de signatures al carrer per demostrar l'ampli suport de la societat civil i el gran consens de país a favor de l'amnistia. Després de l'èxit de les anteriors recollides de desembre i gener, l'entitat que presideix Jordi Cuixart torna a desplegar, vetllant pel compliment de les mesures sanitàries de tots els participants, més d'un centenar de punts fixos de signatura arreu del país per recollir suports, en el marc de l'acord de l'independentisme per aprovar una llei d'amnistia que abraci tots els represaliats, i coordinats amb la resta d'entitats que donen suport a l'amnistia. Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Cornellà de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Manresa, Figueres, Amposta o Bellver de Cerdanya són algunes de les localitzats on es compatarà amb la participació de persones represaliades per l'Estat i amb causes obertes a qui també abraçaria l'amnistia.

divendres, 19 de febrer de 2021

Roigé presenta els Bons Tortosa, uns tiquets de descompte als comerços que beneficiaran 20.000 usuaris


Ahir a la tarda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va dur a terme una conferència al Museu de Tortosa sobre matèria econòmica i social per valorar l'acció municipal efectuada des que s'inicià la pandèmia ara fa gairebé un any. L'acte, cenyint-se a les mesures restrictives del Covid-19, ha estat retransmès en streaming al través del canal de YouTube de l'Ajuntament.

Aquesta conferència sorgeix arran de la reunió que l'Ajuntament ha mantingut amb els diferents actors de la Taula Econòmica, per tal de donar a conèixer a la ciutadania les mesures i els acords presos.

D'aquesta manera, Roigé ha començat parlant de les estadístiques de l'evolució del Covid-19 a la ciutat, tot destacant que, des del març de l'any passat, a Tortosa s'han registrat un total de 495 casos positius, essent poc més d'un centenar d'aquests en el vigent mes de febrer. A més, ha informat que l'última setmana ha registrat 24 nous casos i que a l'UCI de l'Hospital Verge de la Cinta hi ha 22 persones ingressades. Un fet que, "evidencia que la situació és greu, encara no s'ha estabilitzat i Tortosa presenta un sistema sanitari estressat".

En relació a les vacunacions, aquesta setmana s'han començat a administrar les dosis al personal docent dels centres educatius i als membres de la Policia Local, arribant així al 3,8% de població vacunada.

Però la conseqüència més impactant que s'ha derivat de la crisi de la pandèmia ha estat l'alt índex d'atur que ha generat moltes pèrdues de llocs de treball i un manteniment a llarg termini dels ERTO's. En aquest sentit, el consistori ha avançat que pretén crear properament els 200 llocs de treball previstos gràcies a la creació de la nova planta de l'empresa Florette i seguir incentivant les empreses a venir a invertir al Polígon Catalunya Sud.

En una segona part de la intervenció, Roigé ha passat a detallar quines han estat les mesures que s'han pres des del consistori per tal de reactivar l'Administració i ajudar la ciutadania més necessitada. En primer lloc, s'ha posat en valor la creació de l'Oficina Covid-19 que ha rebut moltes consultes i demandes enfocades, bàsicament, en la línia de les ajudes comercials. Unes ajudes que van acabar comportant a una modificació pressupostària i a l'ajornament dels tributs locals, com el de l'aigua o el de la taxa de les escombraries, per a les PIME's i per als paradistes del Mercat Municipal. A les quals també s'hi suma la congelació de les quotes del gimnàs WIN Tortosa, de l'Escola Municipal de Teatre o de l'Escola Municipal de Música, fins que no van poder reprendre les classes presencials. A banda de no cobrar la taxa d'ocupació de la via pública dels bars i restaurants que han restat aturats o de permetre'ls ampliar la superfície de les terrasses en quan se'ls ha permès reobrir.

L'Ajuntament com a ens ha fet també força canvis als seus equipaments dotant-los de mampares de metacrilat, de gel hidroalcohòlic, d'EPI's i de material informàtic per permetre el teletreball. Una mesura que ha tingut una despesa de 98.875€.

Malgrat tot, també s'han posat en marxa diversos plans d'ocupació, un total de 83, des de l'any passat i dotze dels quals s'han fet a l'inici d'aquest 2021.

No s'ha estat d'esmentar les campanyes que s'han llençat conjuntament amb la Federació de Comerciants Tortosa + per tal de reactivar el comerç de proximitat i fomentar el consum de productes de KM0 com la que es va fer a l'estiu o la més recent de la campanya nadalenca. Amb tot, s'han facilitat dos paquets d'ajudes a les empreses, comerços i autònoms de 400€ cadascuna, l'última fou al mes de novembre i es destinà al sector de la restauració i de l'estètica.

Campanyes comercials, però també turístiques, com la inversió de 18.000€ que Tortosa Turisme va fer amb l'espot publicitari que incentivà el turisme de proximitat i en família a les Terres de l'Ebre al llarg de tot l'estiu, a banda de seguir potenciant el consorci de la Ruta dels 3 Reis.

I si alguna de les mesures preses ha estat capdavantera a nivell municipal, aquesta és la de la gratuïtat de la primera hora diària de la zona blava, un fet que ha comportat que l'Ajuntament deixi de cobrar un total de 118.121 hores, el que es tradueix amb un total de 186.000€ menys d'ingressos. No obstant això, Roigé ha reconegut l'efectivitat i la necessitat d'aquesta mesura i per això ha anunciat que es tornarà a reactivar al proper ple de l'1 de març.

Passant a una vessant més social, Roigé ha parlat de la decisió de duplicar el nombre d'aportacions del consistori amb el conegut com a Tiquet Fresc que ajuda a proveir d'aliments als nens necessitats, així com també d'incrementar les ajudes al menjador social de la Creu Roja. Aquí també cal tenir en compte els ajuts destinats a l'assistència domiciliària, de farmàcia o de compra de llibres de text que ha comportat una despesa addicional per a l'Ajuntament que només amb els lots de material escolar, ordinadors i tauletes ha invertit uns 4.000€. O el reforç que s'ha destinat al programa en conveni amb la Fundació La Caixa, Sempre Acompanyats, dotant-lo de més voluntaris per estar al costat de la gent gran que viu sola.

A més, s'han incrementat en un 159% els recursos a la pobresa energètica i s'ha donat resposta als campus d'estiu dels escolars amb discapacitat o atenció especial amb una ajuda de 19.500€ que permeté celebrar les activitats d'estiu amb totes les garanties sanitàries.

Encara en el paquet de mesures socials, ha avançat també que s'adquiriran nous habitatges buits al barri de Ferreries al barri del Castell per destinar-los al lloguer social.

Per acabar recordant un altre sector, el de l'esport, que ha reivindicat que "és segur i s'hauria de poder practicar amb seguretat i normalitat permetent que retornessin les competicions esportives i, sobretot, les activitats lligades a les extraescolars". Afegint aquí el fet que Tortosa fou el primer municipi de Catalunya que va permetre tornar a obrir la pista d'atletisme per al seu entrenament, com també ho havia fet abans amb la cessió d'espais a l'aire lliure, com el velòdrom, per als entrenaments d'altres disciplines com el bàsquet o l'handbol.

I ben a prop de l'esport, s'hi troba la cultura, l'altre gran damnificat per la pandèmia. En aquest cas, Roigé ha destacat que "l'aposta per la cultura local és ferma i va més enllà del fet de ser ara la Capital de la Cultura Catalana perquè hem adaptat les obres teatrals amb nous continguts, hem fet un Sant Jordi telemàtic, el cicle Tortosa Viu l'Estiu, la reprogramació de la Mostra de Jazz, els tasts del Renaixement i de les Festes de la Cinta, així com també les Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc de la Biblioteca Marcel·lí Domingo". Unes activitats que s'han pogut celebrar tenint en compte també que des del Govern de la Generalitat s'han doblat les subvencions cultural passant dels 10.000€ als 20.000€.

Finalment, Roigé ha expressat la seva voluntat de seguir mantenint durant aquest 2021 la major part de les mesures, entre les quals en destaca l'ajornament de la taxa de terrasses fins a finals d'any, garantir l'atenció de les dones en cas de violència masclista i ampliar el contracte de neteja de la via pública amb les tasques de desinfecció.

Però l'anunci més esperat ha estat un altre dirigit al sector comercial. Es tracta de la posada en funcionament, a partir de la primavera, dels Bons Tortosa. Uns descomptes que s'han acordat conjuntament amb la Cambra de Comerç i amb la Federació de Comerciants Tortosa +, que la ciutadania que els adquireixi els podrà bescanviar als comerços i establiments adherits a la promoció. Cada ciutadà podrà adquirir un màxim de 4 bons pel valor de 20€ cadascun i que es podran descarregar des d'una web específica que està previst que es creï i es faci pública properament.

Els diners que l'Ajuntament destina als bons són un total de 400.000€ i es calcula que tindran 20.000 beneficiaris. Una iniciativa que encara s'està estudiant i analitzant perquè es vol implementar amb cura i en el moment més òptim, ja que l'experiència dels altres municipis on s'han fet polítiques similars és que aquests s'exhaureixen de forma ràpida.

Una xerrada que ha servit per posar sobre la taula les dades i les xifres que permeten tenir un mapa real de la situació de la pandèmia del Covid-19 i de la seva evolució a nivell econòmic i social a la ciutat i que ha conclòs amb l'estimació total dels més de 3,8 ME que ha calculat l'Ajuntament que han tingut les mesures desenvolupades en l'impacte sobre les finances municipals.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 19 de febrer de 2021


Redactat per: Irene López

dijous, 18 de febrer de 2021

Biografies Ampostines 2021

El cicle de conferències "Biografies Ampostines", del que presentem la desena edició, té com objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per personatges vinculats amb la ciutat d'Amposta. Aquestes conferències, presentades per diversos investigadors locals i per col·laboradors i familiars, ens descobriran històries personals, amb aspectes poc coneguts dels biografiats, i fets col·lectius que ens ajudaran en el procés de construcció de la història contemporània de la ciutat.
El cicle consta de 4 biografies i inclou personatges del passat que han destacat en la història més recent d'Amposta i personatges del present que han esdevingut una referència per a les generacions actuals.
En aquesta edició les personalitats escollides són representants de diversos camps professionals: la sanitat, l'art, l'esport i la politica així com els oficis i artesanies de tot el segle XX i inicis del XXI, i han contribuït amb les seves aportacions a conformar la ciutat dinàmica i oberta que tots coneixem avui.

18 de Febrer de 2021
"Anna Accensi, obrint pas al rem femeni" presentada per Cinto Accensi Abella

25 de Febrer de 2021
"Manel Margalef, director del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona"  presentat per Vicent Fibla

4 de març de 2021
"Dr. Tomàs Pujol Font. Un metge, dues vides" a càrrec d'Anton Pujol Bertran

11 de març de 2021
"De l'Axarquia a l'Ebre i Mèxic. Els España, família de comerciants, dispersada per la Guerra Civil" a càrrec d'Antoni Espanya


Dies: del 18/2/2021 al 11/3/2021

Horari: A les 19 h

Lloc: Sala d'actes del Museu de les Terres de l'Ebre

Població: Amposta

document relacionat

dimecres, 17 de febrer de 2021

L’Ajuntament de Tortosa anuncia la licitació de les obres de museïtzació de les restes de la Catedral

Aquest matí, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, acompanyada del tinent d'alcalde d'urbanisme, Enric Roig, ha presentat aquest matí els detalls de les obres de museïtzació dels terrenys de les excavacions arqueològiques del davant de la Catedral.

En aquest sentit, ha explicat que a parir d'avui s'inicia el que es coneixerà com a projecte "Cota 0" i que serà el que permetrà museïtzar i donar lloc a aquest nou equipament turístic.

D'aquesta manera, l'espai museístic permetrà visitar les restes de la muralla romana, les restes de la taverna romana del segle I, la façana fluvial i drassanes del s. XVI que apareix als dibuixos del pintor flamenc, Anton Van der Wyngaerde, els dipòsits de salaons on es conservava el garum, la muralla del segle XIV o l'absis visigot del s. VI.

Uns elements que traçaran un parell de recorreguts a peu pel subterrani de la futura plaça que permetran visitar d'una banda la part de la façana del s. XVI i per una altra, la resta de peces descobertes i la muralla central del s. XIV. Tot plegat, combinant una sèrie d'elements interactius i plafons explicatius, d'entre els quals en destaca una pantalla de gran format on es retransmetrà una projecció audiovisual que narrarà la història de Tortosa i de la Catedral. Els plafons, per la seva banda, comptaran amb una traducció a quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) i també en Braille. Ara per ara, l'espai no disposarà de peces exposades, però els historiadors que treballen amb el projecte no descarten que, un cop s'hagin acabat els treballs de restauració de les peces descobertes a la Dertosa romana, es puguin exposar en una vitrina central a la part final del recorregut. Així com també, incorporar d'altres peces com les làpides romanes de grans dimensions que ara es troben al Centre d'Interpretació del Renaixement de l'Espai Sant Domènech.

El projecte ha sortit a concurs aquest passat dilluns i ha estat encarregat a l'empresa tècnica d'ABS per un cost de 225.000€. Es pretén que les obres de museïtzació es puguin compaginar amb les de l'acabament de la plaça exterior, estant així previst que l'obra acabi al llarg de l'estiu.

L'entrada al recinte expositiu seria pel carrer Costa de Capellans, en el qual faran aturada els busos turístics, i tindrà una superfície total de 1.000 m2.

Tortosa, Terres de l'Ebre, 17 de febrer de 2021

Redactat per: Irene López

Acte del Dia Internacional de la Llengua Materna a Campredó


La Banda de l'Escola de Música i Dansa de Móra d'Ebre interpreta 'El cant del Barça'

Via Crucis, baixada del Sant Crist per les escales del Castell de Móra d'Ebre 2014