dilluns, 23 de novembre de 2020

El Consell Comarcal del Baix Ebre millora el fermde la Via Verda entre Xerta i el Pinell de Brai

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha començat aquesta setmana els treballs de reparació del ferm de la Via Verda de la Val de Zafán en diversos punts del tram comprès entre Xerta i el Pinell de Brai. Concretament s'actua sobre un total de 1.264 metres i la previsió és que les obres de millora s'allarguen durant un parell de setmanes. Amb tot, no serà necessari restringir la circulació per la via mentre s'executen els treballs de manteniment. "Des del Consell Comarcal impulsen projectes per aconseguir més quilòmetres de Via Verda, ben aviat podrem inaugurar la Via del Carrilet, però també ens preocupa el manteniment dels trams que ja fa anys que estan habilitats i que necessiten una adequació per garantir la seguretat dels usuaris", ha manifestat el vicepresident i conseller comarcal de Turisme, Jordi Jordan. En aquest sentit, els treballs de manteniment de la Via Verda de la Val de Zafán permetran reparar les esquerdes que hi ha en alguns punts del ferm. Pel que fa als treballs han estat adjudicats a l'empresa Contregisa, per un import de 15.000 euros i estan subvencionats per la Diputació de Tarragona.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre organitza el primer concurs de dibuix sobre brossa marina

El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha organitzat el primer concurs de dibuix sobre brossa marina, en el marc de la campanya "Per un Delta Net!". L'objectiu és conscienciar i sensibilitzar l'alumnat de l'àmbit del Delta de la problemàtica que suposa la brossa marina en un entorn natural com aquest, i el seu impacte natural i paisatgístic.

 

Concretament, va dirigit a alumnes des de 1r fins a 6è de primària, de les escoles situades dels pobles i municipis del delta de l'Ebre (l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, Lligallo del Gànguil, Els Muntells i Poblenou del Delta).

 

Fins al divendres 18 de desembre, es poden enviar propostes mitjançant aquest formulari. Això sí, hauran de ser dibuixos fets a mà, i digitalitzats (amb escàner, fotografia en alta qualitat, etc). Pel que fa a la mida, haurà de ser un DIN-A4 en orientació horitzontal.

 

La temàtica serà com afecta la brossa marina al mar, i l'alumnat es podrà inspirar en algunes de les obres creatives sobre brossa marina d'aquest enllaç.

 

 

12 premis i un calendari

 

Un jurat decidirà els 2 dibuixos guanyadors de cada curs, de manera que es premiaran en total 12 obres. Després s'utilitzaran per elaborar un calendari digital (2021) que es podrà descarregar lliurament i sense cost.

 

Les persones guanyadores s'enduran "El gran llibre del mar" i un kit de productes reutilitzables que inclou:

 

1 bossa de roba de cotó ecològic
1 carmanyola
1 cantimplora de vidre amb funda
1 tassa de bambú amb tapa de silicona
1 portaentrepà
1 bossa per aperitius
1 canyeta reutilitzable d'acer
1 crema solar facial ecològica

divendres, 20 de novembre de 2020

Detenció per furt a Tortosa


  La Policia Local de Tortosa ha detingut una dona com a presumpta responsable de diversos furts en comerços de Tortosa. A través de l'Antena Comercial, el canal de comunicació destinat a reforçar la seguretat dels comerços de la ciutat, la Policia Local va ser alertada dijous al matí de la presència d'una dona a l'interior d'una perfumeria on la setmana passada suposadament ja hauria dut a terme un furt, en aquell moment de productes per valor de 1.380 euros. Els agents van iniciar la cerca pels carrers del voltant fins a localitzar la persona. En detectar la presència de la Policia Local, la dona va adoptar una actitud evasiva i va accedir a l'interior del seu vehicle per iniciar la fugida. Poc després va poder ser interceptada. A l'interior del maleter, els agents van localitzar dos bosses de mà preparades per evitar els sistemes de detecció de furts als establiments comercials. Estes bosses contenien, en un cas, perfums valorats en 197 euros que haurien estat sostrets d'una altra perfumeria de Tortosa; l'altra bossa contenia unes botes valorades en 39,49 euros, sostretes d'una sabateria de la ciutat. La dona, de 28 anys i veïna de Barcelona, va quedar detinguda com a presumpta autora de diversos delictes de furt i el seu vehicle ha quedat intervingut. Les investigacions es mantenen obertes per poder determinar, amb l'ajuda de l'Antena Comercial, si la mateixa persona hauria pogut cometre altres sostraccions. Després de ser traslladada a dependències policials per continuar les diligències, la dona ha passat a disposició judicial.  

Empresa i Coneixement presenta els sis nous municipis catalans distingits amb les marques turístiques Barris i Viles Marineres, Pobles amb Encant i Ciutats i Viles amb Caràcter


El director general de Turisme, Octavi Bono, i el director de l'Agència Catalana de Turisme (ACT), David Font, han presentat els sis municipis que aquest any han rebut els distintius Barris i Viles Marineres, Pobles amb encant i Ciutats i Viles amb Caràcter, marques turístiques especialitzades promogudes des del Departament d'Empresa i Coneixement.

L'acte s'ha retransmès en directe pel canal de YouTube de Turisme des de l'Ajuntament de Cambrils i ha comptat amb la intervenció dels alcaldes/ses dels municipis certificats: l'Estartit, Cambrils, l'Ampolla i Tarragona, nous Barris i Viles Marineres; Arties, com a Poble amb Encant; i Caldes de Malavella, com a Ciutat amb Caràcter.

El director general de Turisme, Octavi Bono, ha agraït la doble contribució que fan aquests municipis "per a un millor posicionament de la vostra realitat i estimular la demanda i per valoritzar tot el territori i tot el nostre sector". Bono ha explicat que  "aquests municipis són la millor representació possible del que pot oferir el territori català, compten amb un patrimoni cultural, natural i paisatgístic abundant i singular i ofereixen infinitat de possibilitats al turista".

Aquestes distincions reconeixem la tasca dels municipis en favor d'un turisme de qualitat, diversificat i desestacionalitzat, en línia amb el que marquen els dos instruments amb què el Govern vol posar en valor el sector turístic català: el Pla estratègic de turisme de Catalunya i el Pla de màrqueting turístic de Catalunya 2018-2022. Amb aquests plans, l'objectiu és promoure el turisme com a eina de desenvolupament, diversificació econòmica i garantia de futur per a les ciutats, pobles i viles; crear sinergies entre municipis; i protegir la conciliació i l'equilibri entre els residents i els visitants/turistes.

Municipis certificats 2020

Aquests són els sis municipis que aquest any 2020 han rebut una d'aquestes tres certificacions:

 Ciutat amb caràcter

Caldes de Malavella. El termalisme i la seva evolució històrica vinculada a aquest concepte ha anat configurant al llarg dels segles la personalitat d'aquesta població gironina. L'aigua termal ha esdevingut un dels seus principals símbols d'identitat, tant per la construcció dels tres balnearis a finals del segle XIX i tota l'arquitectura nascuda al seu voltant d'estil modernista; com per la construcció de les quatre plantes embotelladores: San Narciso, Imperial, Malavella i Vichy Catalán. Caldes, com a destinació, és rica en patrimoni, ja que compta amb l'existència de 6 Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb projectes executats de socialització. Entre tots els equipaments i recursos patrimonials que es defineixen per complir altes exigències de conservació́ destaquen per la seva rellevància històrica i social les Termes Romanes i l'espai AQUE. També són BCIN els llenços de muralles medievals amb les torres i el jaciment paleontològic El Camp dels Ninots. Amb gran vocació turística vinculada al termalisme, al benestar i al mindful travel, Caldes també compleix amb els criteris de vocació de ciutat, de futur, de paisatge urbà i d'accessibilitat que l'Agència Catalana de Turisme exigeix als seus afiliats.

Poble amb Encant

Arties és un petit poble de 524 habitants que es troba a 1.143 metres d'altura a la confluència del riu Valarties amb el riu Garona, a la Val d'Aran. En aquest territori pirinenc hi destaquen els seus amplis espais naturals com el Lac de Mar, la ruta a la Restanca, o bé l'ascens al mític Montarto de 2.833 metres. Aquests s'han convertit en els principals destins a nivell natural que trien els visitants d'aquest indret del Naut Aran. A més de gaudir d'un marc muntanyenc incomparable, a Arties hi ha la via ferrata de més dificultat d'Espanya anomenada "Circ deth Solei". A nivell cultural es pot visitar la seva església gòtica de Sant Joan del segle XIII i la romànica de Santa Maria del segle XII. A nivell gastronòmic, Arties disposa d'una gran oferta de restauració aranesa que és el complement ideal després d'una passejada pels seus carrers travessats pel riu i que mostren l'autèntica filosofia de poble. Però si hi ha un tret diferencial que converteix a la població d'Arties en un poble amb encant són les seves festes del foc, patrimoni Immaterial de la Unesco als Pirineus des de 2015, per la seva tradicional crema del Taro (avet dels boscos d'aquesta zona) que atrau cada any milers de persones que acudeixen per fotografiar-ho. També destaca els Banhs d'Arties, un complex lúdicotermal basat en les aigües sulfuroses que emergeixen de les immediacions d'aquest lloc a 39ºC de temperatura.

Barris i Viles Marineres

L'Estartit. Aquesta vila de la Costa Brava lligat al mar té una estreta relació també amb l'activitat pesquera. Els primers pescadors van arribar al segle XVI i d'ells se n'han heretat arts de pesca tradicional que encara hi són presents a dia d'avui. Com a valor afegit, destaca un patrimoni d'alt valor paisatgístic i una aposta decidida pel desenvolupament econòmic sostenible, tenint en compte que es tracta d'una destinació dins un Parc Natural (Montgrí, illes Medes i baix Ter). La seva estratègia turística de preservació dels recursos culturals i naturals, amb actuacions basades en el desenvolupament econòmic sostenible han estat reconegudes internacionalment per institucions de referència. A més de la seva extensa platja de sorra fina, l'Estartit ofereix també la possibilitat de gaudir de la riquesa del món marí gràcies a la reserva marina de les Illes Medes, paradís del submarinisme i el busseig lleuger on es pot observar la riquesa de centenars d'espècies de peixos, corall, algues i invertebrats.

L'Ampolla. La vila destaca per la seva tradició gastronòmica marinera i el seu entorn pròxim al Delta de l'Ebre que ofereix una gran diversitat d'activitats a l'aire lliure. Com a poble mariner, un dels llocs més emblemàtics de la localitat és el port pesquer on, a més d'activitats nàutiques, els visitants, un cop han arribat les barques a port, poden gaudir de la subhasta de peix. Reconeguda per la seva gastronomia de caràcter mariner i deltaic, a l'Ampolla existeix una gran quantitat de restaurants, la majoria dels quals de caire familiar, on gaudir de cuina tradicional casolana amb el peix, el marisc i l'arròs com a protagonistes indiscutibles. La nova vila marinera presenta també un litoral de variada configuració on es poden trobar des d'extenses i petites platges de sorra o grava fins a singulars cales de roca. Aquesta diversificació de paisatges dona com a resultat una gran varietat de vegetació i fauna la qual se remarca en la Bassa de les Olles, una petita llacuna que forma part del Parc Natural del Delta de l'Ebre. D'entre les experiències més populars, destaquen, per exemple, les visites en vaixell als vivers d'ostres i musclos amb degustació inclosa.

Barri del Serrallo de Tarragona. L'activitat pesquera té una llarga i antiga tradició a Tarragona. El Serrallo, el barri dels pescadors tarragonins, n'és un exemple viu, ple d'activitats que mostren com n'és de viu el lligam entre l'home i la mar. La gastronomia tradicional fa olor de mar i d'horta mediterrània i el barri l'apropa al públic amb iniciatives com ara les Jornades Gastronòmiques del Romesco i el Concurs de Mestres Romescaires. La seva oferta cultural és tan extensa com la seva tradició pesquera, ben representada, entre d'altres, pel Museu del Port, on es proposa un recorregut per la història del port i les seves embarcacions, des que els romans hi van desembarcar fins a l'actualitat, a partir de visites guiades i propostes educatives de lleure familiar. L'Observatori Blau, la Confraria de Pescadors, el Port i els mateixos veïns, entre d'altres, també s'encarreguen de mantenir vius la història, els costums, les festivitats i les tradicions d'un dels barris mariners per excel·lència.

Barri del Port de Cambrils. Cambrils és una destinació turística de referència gastronòmica i especialitzada en  les famílies on el barri del Port de Cambrils ha mantingut les seves arrels marineres. Una gastronomia basada en la tradició pesquera i l'horta cambrilenca, juntament amb un paisatge singular i un valuós patrimoni cultural, li aporten aquesta identitat única. Cambrils manté bona part de la població autòctona lligada a les famílies pescadores i una activitat pesquera tradicional i dinàmica al port, amb la llotja de la Confraria de Pescadors de Cambrils, com a centre neuràlgic. L'únic port pesquer del Baix Camp comparteix l'activitat esportiva i recreativa amb el Club Nàutic Cambrils, l'Estació Nàutica Costa Daurada i associacions esportives com Els Vogadors. Destaquen l'arribada diària de les barques d'arrossegament i la subhasta del peix, la processó marinera de la Mare de Déu del Carme, i jornades gastronòmiques com les dedicades a la Galera, els Fideus Rossos, el Calamar i el Romesco. A més, els turistes poden gaudir d'altres experiències turístiques que difonen els valors de la vila marinera: el Museu d'Història de Cambrils; visites teatralitzades al Port; visites guiades a la Llotja de Pescadors; la festa de l'Ormeig; i la visita al Parc Samà, un jardí botànic i històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Estratègia de promoció turística segmentada

Els comitès d'experts formats per reconeguts professionals de diferents àmbits i també de l'ACT, és l'encarregat d'avaluar i validar les sol·licituds d'accés a les marques d'aquelles ciutats i pobles que compleixen els requisits per obtenir alguna d'aquestes certificacions. Les que les aconsegueixen entren a formar part d'un pla de promoció específic de l'Agència Catalana de Turisme.

Barris i Viles Marineres s'adreça a les poblacions litorals que conserven viva la cultura lligada al mar. Cambrils, l'Ampolla, l'Estartit i el barri del Serrallo de Tarragona se sumen a l'Ametlla de Mar, Arenys de Mar, Begur, les Cases d'Alcanar, l'Escala, Llançà, Palamós, Sant Carles de la Ràpita, Sant Pol de Mar, Sitges, Tossa de Mar i Vilanova i la Geltrú.

La marca Ciutats i Viles amb Caràcter és una de les apostes per la promoció del turisme urbà. Amb l'acreditació de Caldes de Malavella, ja són 13 el municipis catalans distingits fins ara amb aquesta marca: Girona, Lleida, Manresa, Montblanc, Reus, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès, Solsona i la Bisbal d'Empordà.

En el cas de Pobles amb Encant, la marca permet oferir al turista una proposta perquè conegui la seva diversitat i riquesa cultural i paisatgística, més enllà dels principals pols d'atracció turística. Arties s'uneix avui als altres 13 pobles acreditats fins el moment: Beget, Calella de Palafrugell, Castellar de n'Hug, Montclar, Montsonís, Mura, Pals, Peratallada, Prades, Rupit, Santa Pau, Siurana i Taüll.

El Govern presenta el Pla integral de gestió de l'aigua dolça del delta de l'Ebre per millorar l'estat ambiental i la capacitat productiva de la zona

 

La riquesa del delta de l'Ebre està estretament vinculada a l'aigua dolça. Una bona gestió d'aquest element millora els estats ambientals i, de manera directa, les capacitats productives. Aquest és l'objectiu que persegueix el Pla integral de gestió de l'aigua dolça del delta de l'Ebre que han presentat aquest matí el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà: la millora ambiental i productiva de basses i badies per incrementar les capacitats de pesca, aqüicultura i caça, a més de preservar la biodiversitat i els ecosistemes deltaics.

El pla presentat avui neix a petició del sector primari, però també del Parc Natural del Delta, i busca promoure un marc en què els diferents sectors es coordinin i treballin units des del territori fent propostes consensuades i eficaces en relació amb la gestió de l'aigua dolça.

En aquest sentit, el Pla vol esdevenir una taula de gestió que, reconeixent el paper de les comunitats de regants com a tenidores de la concessió de l'aigua i de la seva obligació primera d'assegurar el cultiu de l'arròs, sigui capaç de decidir i prioritzar fluxos d'aigua sobrants o de sortida dels camps d'arròs. Així, a part d'estar representades les dues comunitats de regants, es planteja també la representació dels sectors productius (agrícola, pesca, llacunes, aqüicultors i caçadors), el Parc Natural, el Departament d'Agricultura, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (ICEDE) i el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO)-Costes de Tarragona.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha assenyalat que "el Pla té la virtut de fer compatible el creixement econòmic i l'aposta clara per la millora de les condicions mediambientals del país" i que forma part dels projectes inclosos al Pla per a la reactivació econòmica i la protecció social elaborat pel Govern. En aquest context, ha destacat que hi conflueixen dos dels eixos que el Govern ha marcat com a prioritaris per la reactivació econòmica: l'impuls de de l'economia per a la vida i la culminació de la transició ecològica. "Quan parlem d'economia per a la vida, ens referim a la transformació del sector agroalimentari, una aposta per la competitivitat, la sostenibilitat, la qualitat i la proximitat, que contribueix a la cohesió i el reequilibri territorials", ha subratllat.

Aragonès també ha posat de manifest que la transició ecològica passa per "una gestió eficient dels recursos, compromesa de forma inequívoca a fer front al canvi climàtic". Al seu parer, "qualsevol sector econòmic amb vocació de futur ha de tenir en compte la variable mediambiental i s'ha de comprometre amb el territori i amb el repte global de Planeta que tenim". En aquest sentit, ha qualificat d'"absolutament insuficient" la proposta econòmica del Govern de l'Estat per protegir el Delta. Segons el vicepresident, "hem de preservar la morfologia actual del Delta i no acceptar la regressió com un procés natural. No podem cedir més metres al mar, sinó retrocedir la línia de la costa". I ha instat el Ministeri a ser "molt més ambiciós i no fer-se enrere dels projectes que s'havien plantejat anteriorment". Per la seva banda, "el Govern de Catalunya estarà al costat de la gent del Delta i farà seves les propostes que surtin de la taula de consens", ha afirmat.

Teresa Jordà, per la seva banda, ha assegurat que el Pla "en cap moment vol treure sobirania a les comunitats de regants, però sí tenir major capacitat de generar excedents i gestionar-los. És un tema de diferents qualitats d'aigua, de reg o de desguàs, de diferents necessitats segons l'època de l'any i de generar solucions a problemes. Per tant, cal tenint present que l'objectiu primari d'aquesta aigua és la producció d'arròs, i cal que els diferents sectors es coordinin per gestionar excedents i ús secundari de l'aigua".

 

El vicepresident i la consellera durant la reunió amb les comunitats de regants del Delta l'Ebre

Un nou format de bombes d'aigua i sistemes de desguàs més sostenible i adaptable

L'altre gran eix de Pla és la construcció d'infraestructures de reg i desguàs necessàries per assegurar la màxima productivitat dels ecosistemes i de les activitats productives, és a dir, per crear riquesa. Es treballa en el disseny i la realització de connexions hidràuliques, estacions de bombament, sistemes de control, aïllaments de zones, etc.

Aquestes infraestructures han de ser adaptables, amb capacitat de tenir diferents funcions que permetin la seva adaptació a diferents moments i circumstàncies. Per a una bona gestió de l'aigua dolça, cal que el sistema sigui flexible i permeti opcions.

El Pla promou el disseny d'un nou plantejament d'estacions de bombament més eficients, sostenibles i versàtils, amb capacitat per adaptar-se al dia a dia i a episodis de grans necessitats d'evacuació d'aigua.

En aquest àmbit, es vol avançar en solucions de sostenibilitat energètica, tant en la incorporació de sistemes de bombament de menor consum energètic com en el major control dels fluxos d'aigua i en la instal·lació d'energies sostenibles.

Al mateix temps, es volen adoptar solucions adaptades al canvi climàtic i a la pujada del nivell del mar, perquè les solucions proposades siguin duradores durant els pròxims 30 anys.

Cal tenir en compte que "en els darrers 10 anys, les comunitats de regants del delta de l'Ebre han hagut d'incrementar moltíssim els volums d'aigua que havien de bombar des dels arrossars a mar. Actualment, aquest bombament és del 90% i en pocs anys arribarà al 100%. A més, la progressiva pujada de la mar obligarà a crear estructures de protecció i a estar preparats per a fenòmens de pluges intenses. Tots aquests aspectes cal que ja formin part del disseny perquè el disseny mateix no quedi obsolet en  pocs anys", ha destacat la consellera Jordà.

Així mateix, el Pla també busca millorar la gestió hidràulica en termes de control i eficiència de la xarxa de reg; construir connexions de la xarxa de reg amb espais naturals; zonificar el delta de l'Ebre i crear espais diferenciats que ofereixin la possibilitat d'assumir activitats diverses simultàniament; reforçar la morfologia actual de les llacunes del delta i potenciar-ne la biodiversitat, i millorar les capacitats ecològiques i productives de les badies.


La Taula del Penal com a punt de partida

Aquesta iniciativa no parteix de zero, sinó que compta amb l'experiència prèvia de la Taula del Penal, un ens que es va constituir per fer el seguiment de l'entrada en funcionament, durant l'any 2019, d'unes bombes al canal del Penal, que uneix la bassa del canal Vell amb el riu. En aquest òrgan, hi estan representats, a més de la Comunitat de Regants Esquerra i el Departament d'Agricultura, caçadors, musclaires, pescadors i el Parc Natural. Es mantenen 4 reunions durant l'any, i les decisions sobre l'entrada o no d'aigua dolça a la bassa es prenen sempre per consens. Aquesta Taula ha estat l'embrió d'aquest nou Pla, molt més ambició i amb un àmbit d'actuació a tot el delta de l'Ebre.

Finalment, cal recordar que el Pla de l'aigua dolça presentat avui està inclòs entre els 10 projectes que ha aprovat el Departament per avançar cap a un canvi de model del sector inclosos dins el Pla de reactivació econòmica i protecció social en l'àmbit de la CORECO. Precisament, en l'àmbit de la cohesió territorial, on es contemplen aquelles accions que es planifiquin i desenvolupin per a augmentar la resiliència del territori davant la situació actual (crisi climàtica, crisi social i econòmica derivada de la COVID-19).

Justícia inicia el compte enrere per a la retirada del monument franquista de Tortosa

Aquest 20 de novembre, el Departament de Justicia també ha iniciat la licitació d'un estudi geotècnic per assegurar que la llera del riu aguanti el pes d'una grua de 300 tones, amb un braç extensible de fins a 80 metres de llargada. La grua necessita un radi de gir de 44 metres i ha de ser capaç d'aixecar 7 tones. Amb aquest vehicle, la direcció de l'obra podrà retirar els diferents segments del monument i la resta d'escultures que el componen.

Desmuntatge amb el mètode de l'oxitall

El projecte d'execució preveu instal·lar una bastida de 36 metres d'alçada al voltant del monument, que s'aixecarà des de la base del pedestal.

Els operaris s'hi enfilaran i aniran segmentant l'obra a trossos, de dalt a baix. Ho faran amb el mètode de l'oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a una temperatura de 800 graus, amb una barreja d'oxigen i gas propà aplicada a alta pressió. La bastida s'anirà desmuntant a mesura que les dues piràmides de ferro perdin alçada. El pedestal, que és una pila de l'antic Pont de la Cinta, es mantindrà, però sense la inscripció que hi ha actualment: "A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro".

Els elements escultòrics s'aniran retirant íntegrament, sense malmetre'ls. Les obres duraran unes tres setmanes, comptant la instal·lació de la grua, el muntatge de la bastida i la segmentació per oxitall.


Un monument inaugurat per Franco en honor als vencedors de la Batalla de l'Ebre

El monument és obra de l'escultor Lluís Maria Saumells i el va inaugurar el 21 de juny de 1966 el general Franco. Es va construir per commemorar la victòria franquista a la Batalla de l'Ebre. Originàriament es va anomenar Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro. Va costar uns 4 milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d'un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis tarragonins.

Té una alçada de 45 metres, comptant les dues piràmides de ferro i el pedestal. La piràmide més baixa, de 16 metres, està coronada per una àliga de ferro de 2 metres d'envergadura. L'altra piràmide, de 26,5 metres, té a la part frontal la creu de Sant Jaume en homenatge a l'exèrcit rebel i, al dors, una creu de Crist de 12 metres d'alçada.

L'obra està coronada per una estàtua de bronze, de 5,30 metres d'alçada i 2 tones de pes, que representa un combatent amb un braç aixecat, amb el qual sosté un estel. El tronc del monument mostra diverses esquerdes que representen marques de metralla, i que progressivament es van convertint en creus i vitralls de colors.

 

El pedestal buit

La Direcció General de Memòria Democràtica no construirà cap nova obra damunt del pedestal de l'antic Pont de la Cinta un cop s'hagi retirat el monument franquista. Un grup de treball estudiarà les fórmules més adients per deixar constància que en aquell punt hi va haver un monument franquista aixecat durant gairebé 60 anys.

 
 

dijous, 19 de novembre de 2020

Montserrat (ERC): “El Pla de protecció proposat per l’Estat comporta deixar morir el Delta”

El president de la Federació de l'Ebre, Alfons Montserrat, ha afirmat que  "L'Estratègia del Pla de protecció del Delta de l'Ebre que va fer públic ahir el Ministeri de Transició Ecològica comporta deixar morir el Delta".
El dirigent republicà s'ha mostrat crític amb la voluntat del ministeri de renunciar a actuar per mantenir la morfologia actual del Delta: "el que caldria seria activar tot un seguit de mesures per intentar conservar la morfología i estructura actual del Delta, i intentar no recular més del que ja ho hem fet". Ha dit
Montserrat adverteix que  "no es pot actuar d'esquena al territori i no tenir en compte totes les propostes consensuades al Pla Delta. De fet la proposta del ministeri contradiu algunes de les seves premisses més importants, oblida actuacions importants, i preveu una dotació econòmica insuficient per portar-la a terme".
Montserrat ha considerat "inadmissible que el document no incorpori projectes consensuats i començats, com és el Camí de Guarda de la Badia dels Alfacs, el qual està pendent de finalitzar-se per la inoperància del Ministeri, i que ha estat reclamat de manera insistent des del Delta".
"Tampoc és de rebut que el Ministeri només destini 3,9 M€ per fer les actuacions de protecció del Delta quan disposen de 17.000 M€ del fons Europeu del Pla de recuperació, transformació i resiliència que té per objectiu la protecció i conservació dels espais litorals. És una oportunitat única, perquè hi ha els projectes i també els diners per fer totes aquelles actuacions de protecció del Delta que durant dècades l'Estat no ha fet ". Ha manifestat .
Montserrat ha anunciat que "Esquerra presentarem una moció als ajuntaments reclamant al govern espanyol la realització de les obres del Pla Delta, i que incorpori a la seva Estratègia les propostes fetes des del territori i les administracions catalanes, i a més que destini els fons europeus per portar-les a termes sense demora"
El president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra ha recordat que, a proposta d'Esquerra, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció on s'instava el govern espanyol a portar a terme diferents mesures per assegurar la supervivència del Delta de l'Ebre, entre les quals que s'actués de manera consensuada amb els diferents agents del territori. "Constatem que el Ministeri no ha tingut en compte ni al Parlament, ni a la Generalitat, ni a la gent del Delta; demanem que rectifiqui la seva actitud, i que PSOE i Comuns siguin coherents amb allò que han votat al Parlament".

Els productors de fruita dolça de la Ribera d’Ebre impulsen una prova pilot per introduir el cultiu del kiwi

Els darrers anys, els pagesos de la fruita dolça de la Ribera d'Ebre s'han vist forçats a arrencar conreus i reconvertir molts camps pels efectes del virus de la sharka, que des de 2008 ja ha afectat més de 400 hectàrees d'arbres fruiters de la comarca. Fa més de deu anys que el Consell Comarcal treballa conjuntament amb el sector, però és ara que la necessitat d'alternatives per mantenir el dinamisme del sector ha unit empreses, cooperatives, propietaris, sindicats i institucions sota el paraigua del programa Ribera d'Ebre Viva del Consell Comarcal. Ara, després de dos anys d'estudis, tots els agents treballen en la definició d'una prova pilot per a la introducció del cultiu del kiwi.

"A partir de l'experiència de productors italians i viveristes de Lleida en el cultiu del kiwi i amb l'estudi de viabilitat de cultius alternatius encarregats pel Consell Comarcal, tot apunta que aquesta fruita originària de la Xina es podria cultivar sense gaires problemes als sòls i amb la climatologia de la Ribera d'Ebre. Primer, però, cal fer les proves per assegurar-nos-en", explica Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal. A més, es tracta d'un cultiu que permetria aprofitar bona part de les instal·lacions i la maquinària de les empreses comercialitzadores de fruita dolça, tot i que s'hauria d'invertir en els camps, sobretot per a la instal·lació de filats, cobertes i protectors de vent. Es calcula que la posada en marxa de la prova pilot requerirà una inversió d'uns 40.000 € per hectàrea de cultiu de kiwi verd, roig i groc. En el moment òptim de producció, a partir de 5 anys de la plantació aproximadament, s'hi podrien collir fins a 30.000 kg de fruita per hectàrea.

Reunió amb la consellera d'Agricultura

L'objectiu del Consell Comarcal i els productors és poder posar en marxa el pla pilot a partir de la pròxima primavera, amb el cultiu d'unes 4 hectàrees ubicades en diversos sòls i alçades. Per això s'està treballant en la recerca de finançament del projecte. I amb aquesta finalitat, aquest matí, mitja dotzena de productors i representants d'empreses agrícoles de la comarca s'han reunit amb la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà. La trobada s'ha celebrat a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. "Estem buscant fórmules en acompanyar-vos en aquesta aventura. Que les noves generacions de pagesos de la comarca tinguin aquesta valentia i facin aquest esforç és un mèrit. No podem fer altra cosa que ajudar-vos. Mirarem com ho podem vehicular", ha explicat la consellera Teresa Jordà. Tot i que s'han de concretar opcions, les ajudes podrien arribar a través del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, dels ajuts a la diversificació de cultius i del pla de reactivació econòmica post-COVID19.

Després de la reunió al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, les autoritats i els productors s'ha desplaçat fins a un camp d'arbres fruiters del municipi de Benissanet, que podria esdevenir una de les hectàrees seleccionades per a la implementació de la prova pilot. Un projecte que neix gràcies a la iniciativa del sector a la Ribera d'Ebre, però amb la voluntat que tingui repercussió a escala de país, amb la implicació en un futur de pagesos de la resta de Catalunya.

dimecres, 18 de novembre de 2020

Hugo Morán presenta los avances en la elaboración del Plan para la protección del Delta del Ebro

El secretario de Estado de Medio Ambiente, Hugo Morán, ha presentado hoy el Plan para la Protección del Delta del Ebro. Este documento, en el que trabajan conjuntamente la Dirección General del Agua y la Dirección General de la Costa y el Mar del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), se prevé que esté terminado a final de año.

 

En la reunión, a la que por parte del MITECO también han asistido el director general del Agua, Teodoro Estrela, y la directora general de la Costa y el Mar, Ana Oñoro, han participado la delegada del Gobierno en Cataluña, Teresa Cunillera; el subdelegado del Gobierno en Tarragona, así como representantes de la Generalitat de Catalunya, del parque natural, de los regantes, de la Taula del Consens del Delta, de ONG y alcaldes de la zona.

 

El objetivo último del Plan para la Protección del Delta del Ebro es garantizar la permanencia y sostenibilidad del Delta en el tiempo, para lo que es necesario asegurar la integridad y adecuada conservación del litoral del Delta, su recuperación ambiental y tener en cuenta las previsiones para hacer frente a los efectos de la subida del nivel medio del mar.

 

El documento en el que trabaja el MITECO analiza a partir de diferentes estudios algunos de los problemas globales que enfrenta el delta del Ebro, como la falta de aportes de sedimentos que llevan a una descompensación sedimentaria, la falta de regulación y control de los sumideros y la inundación de la plataforma deltaica, así como otros problemas que tienen que ver con la incompleta delimitación y ocupaciones del Dominio Público Marítimo Terrestre; el vertido de fangos orgánicos; el estado ambiental de las lagunas, y la degradación ecológica de las bahías y las presiones que soportan.

 

En cuanto al tránsito sedimentario del curso bajo del río Ebro, el documento recoge las principales conclusiones del estudio realizado por el Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX). De acuerdo a este estudio, se estima que de no existir los embalses de Mequinenza y Ribarroja, la tasa de transporte de sedimentos en el curso bajo del Ebro habría sido de 7,2 hm3/año en el periodo 1967-1982, valor que habría descendido desde 1986 hasta la actualidad a 4,58 hm3/año. A estos valores habría que añadir los aportes de las cuencas del tramo bajo del río.

 

TRÁNSITO DE SEDIMENTOS

En la actualidad, y aguas debajo del complejo de embalses Mequinenza, Ribarroja y Flix, la tasa de transporte de sedimentos se estima en 0,33 hm3/año, sin contar los aportes de las cuencas del tramo bajo del Ebro. En total, en los próximos meses el MITECO va a licitar más de 2,5 millones de euros en una mejora del conocimiento que permita avanzar en la mejora del tránsito sedimentario.

 

En este sentido, con el objetivo de mejorar el conocimiento sobre los sedimentos almacenados en los embalses de Mequinenza y Ribarroja, el MITECO va a licitar en breve una nueva batimetría de Mequinenza y la caracterización de los sedimentos en ambos embalses con un importe de 900.000 euros. Igualmente, el MITECO ha encargado ya la cartografía de alta precisión del río Ebro desde Flix hasta la desembocadura y de los embalses de Guiamets, Margalef y Ciurana y estudiar los sedimentos que hay en ellos con un importe de 500.000 euros.

 

Del mismo modo, está en licitación por la Confederación Hidrográfica del Ebro la nivelación de alta precisión de la red de medida de la subsidencia existente en el delta del Ebro, todo ello es necesario para poder realizar una modelización hidrodinámica del transporte de sedimentos que permita diseñar un protocolo de gestión de los sedimentos en la zona. Además, se va a impulsar la creación del Observatorio Hidrológico del Delta del Ebro, que recogerá en un portal web todas las estaciones de medida que hay en la zona, en coordinación con la Generalitat de Cataluña, que permitirá tener monitorizado el Delta e impulsar la Red de Indicadores Ambientales del Delta del Ebro (RIADE).

 

PROCESOS EROSIVOS EN LA COSTA ESPAÑOLA

Desde el punto de vista de protección y gestión del Dominio Público Marítimo Terrestre (DPMT), se trata de una zona sometida a los procesos erosivos que padece toda la costa española, agravados en este caso por la disminución del aporte sedimentario por la regulación del Ebro, la subsidencia (hundimiento) -valor medio 3 mm/año-, la subida del nivel del mar y la mayor frecuencia e intensidad de temporales extraordinarios por efecto del cambio climático.

 

En este sentido, y en línea con los planes de adaptación de la costa al cambio climático que el MITECO está redactando para distintos tramos de costa, se están llevando a cabo los trabajos previos para revisar la delimitación del dominio público marítimo terrestre en el delta del Ebro, cuestión prioritaria para mejorar su gestión, así como para la generación de una franja de defensa del territorio, que permita el libre movimiento de la costa. Esta franja quedaría incluida en el Dominio Público Marítimo Terrestre.

 

Además y con objeto de paliar el déficit sedimentario, se propone la realización de cuatro trasvases de arena: desde la Punta del Fangar a las playas de La Marquesa y Balsa de Arena, desde la punta del Fangar al Cabo Tortosa, desde la playa de Eucaliptus a Illa de Buda y Cabo Tortosa, y de la Punta de la Banya al norte de la playa de la barra del Trabucador.

 

Este documento preliminar del Plan para la Protección del Delta del Ebro valora algunas actuaciones con el fin de dar estabilidad al Delta, teniendo en consideración las previsiones de elevación del nivel del mar. A este respecto se recomienda como principal medida de adaptación en la costa exterior, el mantenimiento de una playa emergida ancha a lo largo de la línea de costa, generando el espacio de acomodación necesario para que, a lo largo de la costa del delta, haya el espacio suficiente para que la playa se adapte de forma natural a las condiciones futuras.

 

Por último, debe señalarse que sin perjuicio de que el citado documento sea sometido a consulta pública llegado el momento, el secretario de Estado de Medio Ambiente, Hugo Morán, ha invitado a los participantes en la reunión a hacer llegar al Ministerio las aportaciones y sugerencias que consideren oportunas.

dilluns, 16 de novembre de 2020

Reobertura del servei d’Urgències nocturnes a l’Hospital Comarcal d’Amposta

Aquest dilluns 16 de novembre es reprendran alguns dels serveis havien hagut d'aturar la seva activitat normal degut a la situació de la pandèmia a la Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre.


El servei d'Urgències de l'Hospital Comarcal d'Amposta (HCA) reprèn la seva activitat nocturna, que es va aturar el passat 30 d'octubre a causa del confinament de 6 metges. L'HCA havia mantingut les urgències de dia, de 8h a 20h, i havia desplaçat un Vehicle d'Intervenció Ràpida fora el centre per eventuals necessitats durant l'horari nocturn (de 20h a 8h).


Des de la RSTE es recorda a la ciutadania que es faci un ús responsable dels recursos i s'insisteix en la trucada prèvia al 061 abans d'acudir al servei d'urgències, alhora que demana seguir les indicacions que es donin per utilitzar els dispositius indicats.


Quant a l'estat dels Hospitals de la Regió Sanitària Terres de l'Ebre (RSTE) pel que fa als ingressos de pacients covid l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta compta amb 22 pacients a la Unitat de Cures Intensives (UCI) i 16 pacients a planta; l'Hospital de la Santa Creu té 13 pacients positius; l'Hospital Comarcal d'Amposta té 16 pacients positius i l'Hospital Comarcal de Mora d'Ebre, 2 pacients positius.


Recordem que des del passat 5 de novembre l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) atén pacients crítics, semi-crítics i aguts d'alta i mitjana complexitat; l'Hospital Comarcal d'Amposta (HCA) i l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre (HCME) atenen pacients aguts i d'atenció intermèdia i l'Hospital de la Santa Creu de Jesús (HSC) atén pacients d'atenció intermèdia.


Pel que fa a l'estat de les Residències, hi ha actualment 48 casos a la residència Sant Miquel de Tortosa; 16 a la residència Natzaret de Móra d'Ebre; 64 a la residència Vima de Sant Carles de la Ràpita; 22 a la residència l'Onada de Gandesa i 1 a la residència de la Santa Creu de Jesús. S'han detectat nous casos a Deltebre, amb 3 positius i a Amposta amb 1 positiu, pendents que es realitzin els cribratges.

El Consell Comarcal del Baix Ebre convoca el Premi Emprenedoria 2020


El Consell Comarcal del Baix Ebre i Baix Ebre Innova SL han convocat el Premi Emprenedoria 2020, un guardó destinat a reconèixer la iniciativa emprenedora i la innovació de les noves empreses ubicades al Baix Ebre per la seua contribució al desenvolupament socioeconòmic del territori i a la creació de llocs de treball. Es poden presentar projectes que hagin iniciat l'activitat a partir del 16 de novembre del 2019 fins al 15 de novembre d'enguany. Pel que fa al termini de presentació de sol·licituds és obert fins al 30 de novembre. Totes les candidatures que opten al Premi Emprenedoria 2020 han de presentar un pla d'empresa de la idea de negoci o un pla estratègic. El jurat valorarà la viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte; la creació de llocs de treball; la innovació i valor afegit del projecte i la responsabilitat social empresarial, entre altres aspectes. "L'objectiu d'aquest premi és fomentar l'esperit emprenedor i innovador, així com potenciar les oportunitats de negoci a la nostra comarca", ha manifestat el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura. El projecte guanyador rebrà una dotació econòmica de 1.500 euros i la cessió durant un any dels espais comuns del Viver d'Empreses i Centre de Negocis Baix Ebre Innova. També rebrà l'assessorament tècnic i el suport logístic dels tècnics del viver. A més, el jurat valorarà la possibilitat de concedir un accèssit, que consistirà en la cessió durant un any dels espais comuns de Baix Ebre Innova. En la darrera edició, el Premi Emprenedoria se'l va emportar l'agència de visites turístiques guiades i rutes interpretatives per les Terres de l'Ebre Voltes Tours. L'activitat empresarial d'aquesta empresa implica la promoció del patrimoni històric, cultural i natural. El Premi Emprenedoria 2020, convocat pel Consell Comarcal del Baix Ebre, està patrocinat per l'empresa Acciona. 

Aprovada la descatalogació del monument a la Batalla de l'Ebre, a Tortosa

La Comissió d'urbanisme de les Terres de l'Ebre aprova modificar el planejament municipal de Tortosa per eliminar la seva fitxa del Catàleg de monuments històrics i artístics de la ciutat

La Comissió territorial d'urbanisme de les Terres de l'Ebre, presidida pel secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat definitivament avui la modificació del planejament urbanístic de Tortosa (Baix Ebre) per descatalogar el monument de la Batalla de l'Ebre, situat enmig del riu Ebre al seu pas per la ciutat.

Amb aquesta modificació, se suprimeix la fitxa 0154, corresponent al monument, del Catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat de Tortosa, que és un document que acompanya el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Segons la documentació tècnica aportada per l'Ajuntament tortosí, el monument ja no es considera Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català. Per tant, no s'inclou en cap de les tres categories de protecció incloses a la Llei del Patrimoni cultural català: béns culturals d'interès nacional (BCIN); béns catalogats o béns culturals d'interès local (BCIL), i la resta de béns integrats en l'ampli concepte de patrimoni cultural definit per la llei.

Els informes sectorials competents aportats pel consistori són favorables a la descatalogació. L'informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) tampoc conté cap objecció a l'eliminació del monòlit situat en domini hidràulic. Per tant, la Comissió ha considerat que, pel que fa a la legislació urbanística, la proposta de modificació del planejament és admissible.

El monòlit commemoratiu de la Batalla de l'Ebre va ser inaugurat pel dictador Francisco Franco el 1966.

La Banda de l'Escola de Música i Dansa de Móra d'Ebre interpreta 'El cant del Barça'

Via Crucis, baixada del Sant Crist per les escales del Castell de Móra d'Ebre 2014